Però el seu gran salt a la fama, ara a més com intèrpret va esser en 1958. Amb la cançó “Nel blu di pinto di blu” (Volare) va guanyar la vuitena edició del Festival de la Cançó de Sanremo. Aquest tema estava compost per ell i Franco Migliacci. Com en aquests anys les cançons eren interpretades per dues veus distintes, Johnny Dorelli va fer també la seva versió. Aquí va néixer el mite, el “míster Volare”. Aquesta cançó està considerada com la més característica d'Itàlia al llarg del temps. I com de costum, la delegació italiana duia el tema vencedor a Eurovisió que el 12 de març de 1958 celebrava la seva tercera edició en Hilversum (Holanda). Es van presentar deu països. Itàlia obria la tanda de cançons precisament amb “Volare”. Va quedar tercer en les votacions amb 12 vots. Va guanyar André Claveau per França amb “Dors an mon amour”, era una estrella de moltes "taules" quan va anar al Festival. També estaven Corry Borkken que va quedar última per Holanda, quan l'any anterior havia guanyat, i Suïssa va dur A Lys Assia que va ser segona amb “Giorgio”, cantada en italià. L'anècdota de la nit eurovisiva va ser que Doménico al cantar el primer, va haver països que no van fer bé la connexió i va haver de repetir el seu tema al final, quan ja havien cantat els altres intèrprets. Potser això li va donar més força. La segona interpretació va agafar geni. Va dirigir l'orquestra Alberto Semprini. D'Eurovisió al "estrellat". Va viatjar a Estats Units on el tema va aconseguir dos premis Grammy millor disc de l'any i cançó de l'any, duent-se Modugno el de compositor i artista. Per descomptat que el salt va ser monumental. Des de llavors la població italoamericana va ser uns dels seus més fidels seguidors. Dean Martin i Frank Sinatra el van conèixer i van mantenir una gran amistat amb Modugno. El mateix Sinatra va dir d'ell en unes declaracions en 1960: “Els dos som cantants, més o menys bons, però Mimmo (Doménico) és una força de la naturalesa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada