......Amb l´abolició de la democràcia i de les autonomies, Franco va reprimir tot allò que no era un signe de identitat espanyola, entès aquest com una espècie de creuada patriòtica espanyola excloent on, a part dels fantasmes ideològics judeo-masònics tan propis de la xenofòvia nazi de Hitler, s´hi afegien tots els altres fantasmes dels fets diferencials culturals i lingüístics.
Van aparèixer en la segona meitat de la dècada de 1950, al crear-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan Serrahima i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter i Moix, els quals van compondre unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima de reivindicació cultural no només universitari sinó també de les diferents classes socials catalanes.
El 1959 un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revesta Germina amb el títol Ens calin cançons d’llaura (Ens fan mancada cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i després d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà (Lleida), es forma un grup homogeni, denominat Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals es van unir prompte Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada