L'emoció és la forma d'estar implicats en les situacions, incloent tal experiència una forma d'estar el cos: en tensió quan es tracta d'agredir o fugir, en apátic relax quan estem trists, en excitació quan estem alegres o estem estimant... No és que l'emoció sigui exclusivament corporal, ni tampoc només mental, més aviat l'aspecte cognitiu i les sensacions físiques van completament unides com una forma integral de vivència. El llenguatge ordinàri pot separar algun aspecte de l'emoció perquè li interessa remarcar-lo (mira com estic tremolant, el que em dius em sembla ofensiu ... són missatges que apunten al cos i a l'avaluació, respectivament), encara que la vivència interna integri el pensament i la imatge de cos propi.
Constantment estem manipulant el nostre cos i realitzant avaluacions, pel que parlar d'actes pressuposa una forma d'estar involucrats en el que fem, això és, ens referim al fet que no ens resulta indiferent el curs de l'acció, sinó que preferim que es realitzi amb l'èxit desitjat. El desig, en aquest sentit, és una espècie de bestreta del que volem que succeeixi i constituïx el sentit de la nostra acció. Malgrat això el llenguatge de l'emoció distingeix un tipus d'actes sobre els quals cau una determinada estructura que generalment se centra en moments clau de les accions, proporcionant aquest interès i intensitat en el qual es pensa quan vam parlar de l'emoció.....
"Les músiques que oferirem en el programa, tenien en el seu titol quelcom paraula com NOSTALGIA, ADORAR, CULPABLE, BOIG, SABER, DESPERTAR, VIURE.IMAGINAR, PENSAR...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada